NINA NANA 'NTIGA |
“Stàcia minàcia butàmola giù la piaza, la piaza de le sòre le bambolìne d'ore.............” Chiudo j òchi e rivèdo mì' padre che me fà dundulà sopra i ginòchi per fàme indurmentà'. De là, da la cucìna 'riva l'udòre de la cena, erba de campo straginàta e dò òvi de fritàta. C'ho ancòra adòsso èl calòre de quèl'abracio e l'udore de quèi pàgni sudàti de fadìga. La tuta da lavòro era dura e ròza ma me scaldàva come 'na carèza drentro 'n porto sigùro. De quèl' abràcio........ quanta nustàlgìa ! Nùn zzò cùsa darìa per risentilo ancòra. Invece, n't'n mumènto, come 'n sofio de vento la vita è passata apena me so' giràta. |
(Meri Ercoli 22.01.15) |